Capítol 2

EL LLIBRE DE LES TRES FONTS

–Què dius, ara! Com ho saps? On és, aquesta estàtua? És lluny d'aquí? Vinga, agafem les jaquetes i marxem cap a la Rambla! –digué en Nil.

–Atura't, Nil! Pol, contesta! –vaig ordenar.

–Nois, per què no calleu i deixeu que en Pol s'expliqui? –va suggerir la tieta Montse.

Després d'un minut de silenci, per a mi una eternitat, en Pol per fi va parlar.

–L'altra font es troba a la plaça Jean Piaget. La vaig veure una vegada fullejant un llibre d'art i no s'assembla a cap de les de la Rambla.

–Per tant, això vol dir que l'única relació que hi ha entre les tres fonts és que hi ha un noi de ferro al damunt... –vaig dir pensativament, tocant-me els llavis amb el dit índex com si fos un detectiu.

–...però no n’hi ha cap que sigui idèntica a l'altra! –exclamà en Nil.

–Almenys a Sabadell –va dir en Pol.

La tieta Montse, que d'investigadora en sap un munt per la seva anterior feina, ens va aconsellar anar a la Biblioteca Vapor Badia per buscar informació d'aquestes tres fonts amb estàtues de nois que hi ha a Sabadell.

Per fi, l'equip de quatre es posava en marxa!

De camí cap a la biblioteca, mentre la tieta Montse i en Pol miraven la meitat del mapa per veure si podien descobrir alguna pista, en Nil va dir que podríem buscar un nom per al nostre equip d'investigació.

–Podríem dir-nos Els Quatre... –va començar.

–Oh, no! No! No! –va dir la tieta Montse tota esverada.

Just en el moment que passàvem per davant d'un edifici tancat, el tros de mapa va sortir volant i va anar a parar a la porta de l'edifici principal. En Nil, amb la impulsivitat que el caracteritza, es va enfilar i quan era dalt de tot, a punt per saltar... vam sentir un gos bordar. Els pantalons se li van quedar enganxats i el lladruc del gos cada cop se sentia més a prop!

–Bub, bub! Bub, bub!

–Baixeu-me! –va cridar en Nil.



Els pantalons se li havien quedat enganxats i no aconseguia desenganxar-se'ls de la tanca. El gos cada cop era més a prop i en Nil cada cop estava més espantat. El gos se li va llançar a sobre i el va fer caure a terra! Tots ens vam quedar sense respiració i en Nil, més. Però la sorpresa va ser que el gos no el volia mossegar, sinó que volia llepar-li els pantalons tacats de la salsa de carn que li havia caigut a l'hora de dinar. Finalment, en Nil es va aixecar, va agafar el tros de mapa i el va retornar a la tieta Montse.

–Estàs bé, Nil? –li vaig preguntar!

–Sí! Quin ensurt! M'he espantat de veritat!

–Per cert, què em deies abans?

–Ah, sí! Que ens podríem dir, per exemple: Els Resol-misteris? Què et sembla?

–D'acord! Tu i jo serem els capitans! Tu què hi dius, Pol?

–Mmmmmm...

Després d'una estona caminant, vam arribar a la Biblioteca Vapor Badia, vam entrar i quan vaig veure el munt de llibres que hi havia, em vaig quedar bocabadada. Els Resol-misteris vam començar a buscar un llibre de fonts amb estàtues de nens.

En Pol va dir:

–I si preguntem al bibliotecari?

–És clar! Com és que no se’ns ha ocorregut abans?! –va dir la tieta amb cara de sorpresa.

El bibliotecari era un senyor gran amb el nas arrugat i semblava que tenia mala llet.


Al cap d'una estona, ens va portar un llibre antic, ple de pols i amb les inicials “J. P.”.

–Teniu un mes per retornar-lo; si no, l’haureu de pagar! –va dir seriosament.

El vam obrir i, fullejant-lo, un tros de paper va caure a terra. El Nil el va agafar, l'obrí i va veure escrites unes lletres o paraules ben estranyes.

–Hi diu: "STNOF SEL RACSUB A ANOLECRAB A SÉV".

No ens ho podíem creure! El missatge estava escrit igual que el primer... a l'inrevés!

–"VÉS A BARCELONA A BUSCAR LES FONTS” –desxifrà en Pol.

Vam passar unes pàgines més i... sí! Allà hi havia les fotografies de les tres fonts de Sabadell amb els noms corresponents: la font del Trinxeraire, la font de la Granota i... la font del Noi dels Càntirs. Tot seguit vam agafar el llibre i vam decidir anar a la llar d’avis per visitar l’avi Miquel perquè ens ajudés a resoldre aquest misteri.
 
Quan vam entrar, vam veure que l’avi Miquel estava roncant en una butaca. En Nil, amb la seva impulsivitat i el seu nerviosisme que el senyor Miquel ens expliqués més coses, es va entrebancar amb una taula i el gerro de flors que hi havia a sobre va caure a terra. L’avi Miquel va fer un bot semblant a un coet quan s'enlaira.

–Quin xivarri! Qui sou vosaltres?

–Hola!, senyor Miquel. Aquesta és l’Àngels, la meva neboda, i aquests nois són els seus amics, en Pol i en Nil. Recorda el cofret antic que em va donar l'altre dia? Doncs, els he explicat la història de com va anar a parar a les seves mans i estan molt impacients i entusiasmats per saber-ne més.

–Hola! –vam dir tots alhora.

–Perdoni! No el volia espantar! No era la meva intenció! Està bé? Segur? –digué en Nil.

–Sí, sí! Tranquil, jove, no passa res –va dir amb la seva veueta. Què heu descobert?

Llavors li vam explicar el que havíem descobert i li vam ensenyar el llibre amb les fotografies.

–Caram, ara que ho recordo...! Jo vaig restaurar l'estàtua en una plaça...

–...a Sabadell només hi ha una font que està situada en una plaça –va dir en Pol.

–I si fos aquesta font la que busquem!? –vaig dir.

–I si també estigués en una plaça! –va exclamar la tieta Montse.

L'endemà al matí la tieta i jo ens vam llevar d'hora, vam preparar una motxilla amb aigua, uns entrepans... i vam agafar una guia dels carrers de Barcelona. Tot seguit vam anar cap a la parada de bus on ens estaven esperant en Pol i en Nil. Els Resol-misteris vam pujar a l'autobús en direcció cap a Barcelona.

Fi del 2n capítol

12 comentaris:

  1. Hola, nois i noies del CEIP Catalunya! Sóc l’Anna Cabeza, l’autora del primer capítol.
    Felicitats per aquest segon capítol! Molt bo!
    Hi ha moltes coses que m’han agradat: que aparegui l’avi Miquel, la Biblioteca Vapor Badia, l’ensurt amb el gos, el joc de noms per al grup (Els Quatre, els Resol-misteris)...
    Igual com els vostres companys d’altres fils també heu sabut mantenir el caràcter dels personatges. Això és difícil de fer. Fins i tot hi heu afegit un bibliotecari malcarat! Ai, si se n’assabenten els de la biblioteca! (és broma!)
    Al final del capítol els nostres Resol-misteris se’n van cap a Barcelona. Allí segur que hi troben més estàtues de nanos... Us ha interessat el tema de les estàtues? Trobo que és estrany això que n’hi hagi tantes d’iguals...
    Les il•lustracions són molt simpàtiques. La de l’escena del gos m’ha fet patir, em pensava que es menjava en Nil!
    Felicitats, ho heu fet molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,som el Sergio i la Maria de l'escola Catalunya ,ens ho hem passat molt bé fent el capitol 2 ,
      gracies per el comentari bo

      Elimina
  2. Hola sóm l'Àlex i en Koldo i et donem les gracies per donar-nos aquesta oportunitat d'escriure un capítol d'un llibre

    ResponElimina
  3. hola som el Roger i L'Àlex moltes gracies per el teu comentari ens ho hem passat molt bé escrivint aquest capitol DEL LLIBRE DE LES TRES FONTS.

    ResponElimina
  4. Hola som l'Alba i l'Angelina de l'escola Catalunya del grup 2. Ens ha agradat molt aquest tema de les estatues, es molt interessant. Ens ha agradat treballar tots junts en aquest capitol, i ens ho hem passat molt bé amb totes aquestes aventures.

    ResponElimina
  5. Som el David i el Mateu del grup 2 et diem gracies pel comentari

    ResponElimina
  6. Hola, sóm la Raquel i l' Anna de 5è grup 2 de l' Escola Catalunya et donem les gràcies pel comentari.
    A nosaltres també ens ha agradat molt el primer capítol.Ens ha interessat molt el tema de les fonts, hi ha moltes d' iguals...Ens ho hem passat molt bé escrivint el segon capítol.

    ResponElimina
  7. hola sóm la Joana i la Mar de l'escola Catalunya
    gràcies per el teu comentari a nosaltres també ens ha semblat molt interesant el tema de les fonts perquè és mollt curiós que hi hagin fons que siguin iguals i a més a més hon vivim

    ResponElimina
  8. Hola soc el Roger, moltes gracies per aquest comentari ens ho em passat molt be fent el fil gracies

    ResponElimina
  9. hola sóc l'anna de 5è A de l'escola Catalunya i m'ha interesat molt el tema de les fonts

    ResponElimina
  10. Hola soc en Sergio , gracies per els comentaris tan bons que has posat al blog,segur que la historia quedara molt bé!!!!!!!!!!!.

    ResponElimina
  11. Gràcies a tots vosaltres! Ho heu fet molt bé! Sou uns cracks!

    ResponElimina

Digues la teva!